Les figures dels gegants de Torelló estan relacionades amb els personatges d’una llegenda que explica la història de la filla d’un cavaller torellonenc, Guillem de Puigbacó, que va ser segrestada pel rei Sanç de Mallorca.
Aquesta llegenda apareix documentada per primera vegada a l’obra de Pere Tomich, un cronista català del segle XV. Al segle XIX, va ser recreada per Martí Genís i Aguilar en un llarg poema, titulat Reyna y cativa, publicat al setmanari vigatà La veu del Montserrat (28 de juliol, 4 i 11 d’agost de 1883).
En la versió de Martí Genís i Aguilar, Guillem de Puigbacó tenia una filla, anomenada Albina. Aquesta noia estava enamorada d’un patge, Ecbert, que havia deixat el castell de Puigbacó per convertir-se en almogàver sota el comandament de Roger de Flor. En motiu del viatge que el rei Sanç I de Mallorca va fer a Barcelona per retre vassallatge al seu cosí Jaume II el Just, rei d’Aragó i comte de Barcelona, se celebrà una gran festa. Juntament amb el prelat vigatà Berenguer de la Guàrdia, els comtes de Montcada i altres barons i cavallers, entre els convidats osonencs hi assistiren Guillem de Puigbacó i la seva filla Albina. En el convit, Albina coneix el rei Sanç i entre ells neix una certa atracció. El rei Sanç s’emporta Albina a Mallorca i de la seva relació, que no és legítima, en neixen tres filles. Amb el pas dels anys, Albina sent una gran nostàlgia per Catalunya i desitja de tornar-hi. Ho aconsegueix després de rebre la visita de tres joves cavallers catalans acompanyats d’un frare. El frare, que suposadament es tracta del seu antic patge Ecbert, li porta una carta de perdó del bisbe de Vic, que li obre les portes del retorn. Els tres cavallers, Galceran de Pinós, Gilabert de Cruïlles i Pere de Talarn, es casen amb les seves tres filles.
Els gegants de Torelló s’identifiquen amb aquesta llegenda. La geganta recrea fidelment la figura d’Albina, la pubilla de Puigbacó; el gegant, en canvi, tot i representar el rei de Mallorca, incorpora un element no històric: que el rei mallorquí no era moro.