L’any 1897, els pabordes de la Festa Major de Sant Feliu Manel Font, Pere Dalmau, Miquel Puig i Josep Torrents, encarregats d’organitzar la festa en honor al patró de la vila, van presentar una instància a l’Ajuntament solicitant la compra d’uns gegants i quatre capgrossos per a les festes populars. En aquell moment la petició no va prosperar i no va ser fins a onze anys més que l’Ajuntament de Torelló decidí comprar dos gegants i sis capgrossos.
Abans però, Torelló ja havia vist gegants i capgrossos desfilar pels seus carrers. L’any 1901 per les festes de Carnaval i l’any 1902 en motiu de la inauguració de la Casa de la Vila. Aquest darrer cop l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a petició de l’Ajuntament de Torelló, va cedir els gegants gratuïtament per a participar a l’acte. Per altra banda, per acabar de completar la comparsa, van llogar, per 140 pessetes a en Benet Escaler, reconegut sastre torellonenc propietari de El Ingenio de Barcelona. En aquella edició totes les figures van ballar les tres peces que el music torellonenc Ramon Reig havia compost: el Ball de gegants, El Ball de nans i Ball de gegants i nans. Els dies 2 i 3 d’Agost del mateix any els gegants i capgrossos van tornar a desfilar per la vila. L’any 1906 l’Ajuntament de Torelló va decidir llogar dos gegants i sis capgrossos a Benet Escaler per a la Festa Major del municipi. Aquell any les figures van fer una cercavila acompanyts de la musica de La Protectora Torellonenca.
L’any 1908, davant l’èxit que els gegants havien tintgut en altres ocasions l’ajuntament tornà a llogar les mateixes figures que la darrera ocasió. El conjunt de figures juntament amb l’orquestra La Protectora Torellonenca va fer una primera cercavila el dia 31 de julior i el dia 1 d’agost, diada del patró del municipi, una a les 7 del matí i una altra al migsdia seguit del Ball de Gegants i Nans davant la Casa de la Vila. Davant l’exit que totes les figures havien tingut durant la Festa Major de l’any 1908, aquell mateix 7 d’agost el consitori va decidir comprar-les si el preu no era superior a 1000 pessetes. Així doncs amb un cost de 800 pessetes, l’Ajuntament de Torelló va adquirir el dia 19 d’agost de 1908 les figures d’un cabill àrab (Rei Moro de Mallorca), una dama aristocràtica (Pubilla de Puigbacó) i 6 capgrossos (en Patufet, el Cucut, la Vella, el Vell, la Jove i l’Hereu).
La primera aparició pública ja com a gegants de Torelló va ser el dia 20 de setembre del mateix any en motiu de l’Aplec del Santuari de Rocaprevera.
L’any 1909, com a consequència de la Setmana Tràgica, els gegants no sortiren ja que es cancel·laren tots els actes que no fossin exclusivament religiosos. Tot i això, els anys següents els gegants van fer acte de presència a totes i cada una de les festes nostrades de la vila i el 1911, en una crònica de la Gazeta Montañesa queda palès que els gegants i capgrossos havien passat a formar part de l’imaginari festiu del municipi.
Durant els anys 1916 i 1921, els gegants no van sortir com a consequència del mal estat dels seus vestits. Una campanya impulsada pels mateixos pabordes de Sant Feliu va permetre que tornessin a sortir a la Festa Major de l’any següent. Durant els següents anys van fer acte de presència fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939).
Durant el conflicte es va perdre l’Hereu i en acabar el conjunt es trobava en un estat de conservació pèssim. Per aquest motiu l’any 1939 el Taller de Pintura Lluís Pineda de Torelló es va encarregar de restaurar les figures i la secció femenina local de la F.E.T y de las JONS els vestuaris i ornaments. Per la seva banda, l’any 1940, el consitori va comprar les figures de dos Patges o Heralds per encapçalar les cercaviles i processons. L’any 1943 s’incorpora la figura del Moro per fer parella amb la Jove. Tot i això aquesta figura no va agradar a la població per la diferencia de tamany entre el moro i la resta del conjunt, així que entre els anys 1946 i 1947 l’Ajuntament va adquirir la figura del Cuiner.
L’any 1950 el conjunt de Torelló va ser premiat en el concurs de gegants cel·lebrat a Terrassa.
L’any 1954 es va produïr la trasformació més important de la seva història. L’ajuntament, amb molt d’èxit, va impulsar una campanya pública per finançar la restauració de totes les peçes i el seu vestuari. Tant és així que la gegantessa deixà de ser una dama aristocràtica per convertir-se en una pubilla catalana i al gegant se li accentuà el peril de cabdill àrab. Aquest canvi radical va definir la seva identitat simbòlica al municipi i els va donar la imatge que ha arribat fins a l’actualitat.
L’any 1961 el Rei Moro de Mallorca va patir una caiguda durant la cercavila de l’Aplec de Rocaprevera al seu pas pel carrer Nou. A causa de l’accident es va trencar un braç.
L’any 1964 com a consequència de les successives restauracions amb guix, els capgrossos del Patge Ros i el Patge Vell havien augmentat considerablement de pes. Per aquest motiu, l’ajuntament decidí restaurar les dues peces al taller on s’havien comprat, a El Ingenio de Barcelona. El mateix any i a la mateixa botiga, s’adquirí la figura de la Pubilla.
A mitjans dels anys setanta Pere Vivet arreglà les estuctures de fusta dels dos gegants.
L’any 1978 durant el primer passacarrer de la Festa Major, la gegantessa al seu pas pel revolt de Can Jaumira va patir una caiguda. Com a conseqüència de l’impacte, el cap es va separar de la resta de l’estructura. Tot i això la ràpida i altruista intervenció per part de Fortià Vila i Fortià Bardolet van pemetre que la geganta sortís el dia de Sant Feliu.
L’any 1982 la regidora de Cultura, Antònia Quer, va impulsar la renovació de la indumentària de les figures. Aquesta la portaren a terme una vintena de dones de Torelló entre els quals hi havia tres modistes. Els nous vestits es van posar als gegants a la pista de l’antic Club Infantil els dies previs de la Festa Major.
L’any 1983, i a dues setmanes per la cel·lebració de l’Aplec de Rocaprevera, es va incorporar en Patufet Petit. El motiu era la commemoració del 75è aniversari de la primera sortida dels gegants i nans de propietat. Així doncs el dia 18 de setembre de 1983 i amb presència del president de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrussola, es va estrenar el Ball d’en Patufet obra de Ramon Reig i Verdaguer, fill del compositor de les musiques originals. Aquesta figura no la va realitzar El Ingenio ja que no es podia comprometre a tenir-la pel dia indicat, tant és així que la compra es va fer a un establiment de Saragossa. Això va fer que tingués unes faccions molt diferents a les dels altres figures. Després de molta discusió i la negativa del regidor de Cultura Joan Cunill a realitzar una copia en petit del Patufet, l’any 1993 va ser substiutida per una rèplica en petit del Patufet vell.
A partir de la segona meitat dels anys 80 els gegants començen a fer sortides fora del municipi i l’any 1986 s’organitza la primera trobada gegantera a Torelló amb la presencia de sis colles més: Manlleu, Vic, l’Esquirol, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Vilaseca.
L’any 1987, amb la finalitat de conservar millor les figures originals i de facilitar la portabilitat, es van encarregar al Taller Gabins de Torelló la realització de les rèpliques del gegant i la gegantessa. I l’any 1994 la de tots els capgrossos exptuant el moro. Les figures noves s’estrenaren per l’aplec de 1988 per una banda i per l’altra per l’aplec de 1994.
L’any 1992, i a instàncies de la Colla Gegantera, Manel Solà va iniciar la restauració de totes les figures velles.
L’any 1995 la Colla Gegantera va recuperar el capgròs de l’Hereu que s’havia perdut durant la guerra. El Taller Gabins, de nou, fou l’encarregat de crear el nou Hereu a partir de fotografies. S’estrenà el dia 1 d’agost de 1995 simbolitzant el seu retorn de la guerra i de l’exili.
L’any 1998 es va renovar la vestimenta de la Jove, el Patge Ros, el Patge vell i el Cucut.
L’any 2006 durant la trobada gegantera a Torelló, es va estrenar la rèplica del Moro que havia quedat pendent. La nova versió pretenia millorar l’original aproximant-la per fesomia i mida a la resta de capgrossos del municipi.
L’any 2008, per l’Aplec de Rocaprevera, es va celebrar el centenari dels gegants. Per aquest motiu es va renovar la indumentaria dels gegants vells, de la gegantessa nova i es realitzà uns vestits exclusivament pels capgrossos centenaris basats en els que portaven les figures a principis dels anys trenta. Aquest mateix any i durant l’Aplec de Rocaprevera es va interpretar per primer cop el Ball dels Centenaris composada per Xavier Capdevila i coreografiada per Jan Grau, dansa que només s’interpeta el diumenge de Rocaprevera. En motiu de la cel·lebració del centenari també es va estrenar el capgròs de la Pescallunes, obra de Jordi Grau.
L'any 2023, com a conseqüència d'un desafortunat accident causat per persones alienes a la colla gegantera, el gegant centenari guardat al Teatre Cirvianum, va patir una forta caiguda. Com a consequència la figura va patir danys a la mà esquerra, al braç al torç i a la nuca. Degut aquest fet, la parella centenaria no va sortir durant la Festa Major d'aquell any, ho van poder fer per l'Aplec de Rocaprevera després de la restauració a càrrec el Taller Gabins de Torelló.
Durant període comprès entre 2008 i 2024 hi ha renovacions de vestuari i petites reparacions però no és fins l'any 2024 que, com a consequència del mal estat de conservació, especialment de la pintura, dels gegants i capgrossos nous s'inicia una restauració dels 2 gegants i els 13 capgrossos. Aquesta restauració inclou la renovació i millora de tots els complements dels gegants nous com vells (rams, pergamins i joies) molts dels quals s'havien deteriorat pel pas del temps o s'havien perdut.